divendres, 2 de desembre del 2016

LA TERRA HA ENTRAT EN UNA NOVA PÀGINA DEL CALENDARI GEOLÒGIC: L’ANTROPOCÈ

Qui va néixer abans de 1950 ha viscut en dues èpoques geològiques diferents


Un grup qualificat de 35 especialistes científics, després de set anys de treballs realitzant diverses investigacions i valoracions ha decidit que l’Antropocè és ja una nova època geològica dins el període Quaternari. La decisió es va prendre en  votació al 35è Congrés Internacional de Geologia celebrat a Sud-àfrica entre el 27 d’agost i el 4 de setembre de 2016. La decisió del grup d'especialistes encara no apareixerà en els llibres de text, ja que encara l'han de ratificar formalment en els pròxims anys diversos organismes.

Els geòlegs divideixen la història de la Terra en eres, aquestes és subdivideixen en períodes, i aquests en èpoques. Els límits d’una era estan definits per grans canvis geològics i biològics. Així, el primer període de l’era Paleozoica, el Cambrià, és va caracteritzar per una gran explosió de les formes de vida. El final de l’era Paleozoica i començament de la Mesozoica es va caracteritzar  per una gran extinció de la majoria de les formes vivents (Extinció Pèrmica). Una intensa activitat volcànica que creà un llarg hivern climàtic i/o la formació de Pangea que va suposar una gran retallada de superfície costanera estan entre les possibles causes que la produïren. Més conegut per tots és el final de l’era Mesozoica caracteritzada per l’extinció dels dinosaures (Extinció Cretàcica) atribuïda a la caiguda d’un meteorit i/o a una intensa activitat volcànica que també creà un llarg hivern climàtic.

Amb aquest última extinció va començar la nostra era, el Cenozoic, dividida en dos períodes, el Terciari i el Quaternari. Aquest darrer s’inicià amb la aparició de l’home modern, Homo sapiens. El Quaternari es dividia en dues èpoques: el Pleistocè, que començà fa 1,8 milions d’anys i l’Holocè que començà fa uns 10.000 anys. Fins fa poc podíem dir que nosaltres pertanyíem a l’Holocè, però això, ara ja no és veritat. Nosaltres pertanyem a l’Antropocè.

L’Antropocè comença el 1950. La marca que determina aquest canvi són els residus radioactius del plutoni  provinents dels nombrosos assajos amb bombes atòmiques realitzats a mitjans del segle XX, és el moment en què els humans vam aconseguir canviar el cicle vital del planeta, moment en que vam treure al planeta de la seva variabilitat natural. L'empremta de l'activitat humana quedarà per sempre gravada a tot el planeta com una línia ben identificable en els estrats que es veuran dins de milers o milions d'anys en coves i penya-segats, i seran una referència permanent per als científics del futur.

Per entrar en un moment geològic diferent, hi ha d'haver un senyal inequívoc, "global i sincrònic", de canvi planetari. Per això, encara que inicialment es va proposar 1800 per la Revolució Industrial com a data d'inici del Antropocè, s'ha descartat perquè la seva petjada no arriba al mateix temps a totes les parts del planeta. Una de les proves que el món ha canviat per sempre està a la Ria de Bilbao, en una franja de set metres de sediments acumulats per la industrialització. En la platja cimentada de Tunelboca (Biscaia) es pot veure amb claredat un estrat de set metres de sediments que conté restes d'escòries abocades pels Alts Forns de Biscaia entre 1902 i 1995. Aquest és només una de les nombroses evidències que es poden trobar arreu del món.

Però, l'important per determinar un canvi geològic, no és que els humans hagin deixat empremta. La clau és que hi hagi un canvi de cicle en el comportament del planeta sencer provocat pels humans, pels seus plàstics, per les seves emissions de gasos, per les deixalles de les seves indústries, per l'alteració d'ecosistemes, per la desaparició massiva de biodiversitat, per l'acidificació dels mars ... , i que aquests canvis siguin de llarga durada i irreversibles. L'evidència de l'Antropocè, segons Alejandro Cearreta -científic espanyol que ha estat entre el grup dels 35 que han definit aquesta nova època geològica -no és una opinió, no és una hipòtesi, no un  judici polític, és un fet científic. L’aparició d’un registre geològic nou que durarà per sempre és inqüestionablement un fet científic.
Pilar García